Nova Biblioteca de Banyoles (1r Premi)
Superfície: 
3711,2 m²
Data:
Novembre 2023
Convocant:
Ajuntament de Banyoles
Autors:
BCQ Arquitectura Barcelona , AR47 Estudi d’arquitectura

La nova biblioteca comarcal de Banyoles està situada estratègicament en una zona de la ciutat a recuperar com a element de continuïtat entre el barri antic i l’Eixample. Es proposa un volum clar, senzill i compacte, d’acord amb els edificis circumdants, sense sonoritats ni elements que puguin competir amb l’entorn. El nou edifici es compon de dos volums, un que es correspon amb el volum actual del convent i que neix de la façana principal de l’església, i un altre aparellat a ella en menor altura que acompanya el recorregut entre l’espai lliure de la Muro i la plaça Mes Peraseca amb un nou espai verd.

La proposta reconeix i reinterpreta els elements de l’edifici actual. Es recupera el concepte de claustre com a espai de relació entre els diferents nivells de l’edifici, com a espai de comunicació i com a girola. Des d’aquest pati il·luminat zenitalment s’albira el campanar de l’actual convent. Es potencia el pati lateral existent com a espai principal d’accés a la biblioteca redefinint-ho com un gran espai porxo.

Es recupera l’aigua, tradicionalment element protagonista de l’entorn urbà, creant un curs d’aigua que acompanya la façana de la biblioteca entre l’espai públic de la Muralla i la plaça Mes Peraseca amb un nou passeig.

Concurs d’adequació i rehabilitació de la Casa Tosquella
Barcelona
PROPOSTA FINALISTA – 2ª posició

Superfície:
Reforma i rehabilitació: 504m²
Ampliació:140 m²
Espais exteriors: 623m²
Total: 1267
Data:
Juny 2023
Convocant:
Bimsa
Autor:
BCQ arquitectura Barcelona, Ar47 Estudi d’arquitectura

Casa Tosquella és un edifici modernista protegit com a bé cultural d’interès nacional del municipi de Barcelona. L’edifici, construït com una caseta d’estiueig al barri de Sant Gervasi de Cassoles, és a tres vents, i consta només de planta baixa i un semi soterrani visible des del jardí. Hi destaquen la decoració interior i, en especial, les façanes, la composició de la qual combina els elements curvilinis i les línies trencades, propis de l’estètica modernista, com ara vitralls i elements de forja molt treballats, amb altres de caràcter arabitzant, com els arcs de ferradura.

Per tal de recuperar el valor patrimonial arquitectònic i urbanístic de la casa Tosquella, com a casa Modernista, i aconseguir alhora un casal per gent gran que pugui funcionar més enllà del seu programa com un refugi climàtic verd integrat al barri, es proposen les següents actuacions:

• Obrir i connectar al barri la casa i els seus jardins, ampliant i replantejant com a espais de transició els vèrtex situats a la Ronda. A la cantonada est, reculant i obrint la tanca completament, a partir de dues grans portes que conviden a entrar al nou jardí, que emmarca les vistes sobre la casa. I a la cantonada oest implantant una nova edificació mínima sobre la mitgera, que allibera al màxim la cantonada configurant els espais interiors i exteriors d’accés a totes dues plantes de l’edificació.

• Preservar, i recuperar posant en valor els elements originals, constructius i vegetals. Rehabilitant els diferents espais de l’edifici, i el jardí, introduint les modificacions mínimes per consolidar la seva estructura funcional. Únicament obrint la mitgera per permetre l’entrada de llum i la connexió amb el nou nucli d’accés.

• Recuperar i consolidar l’entorn enjardinat, conservant tots elements vegetals existents, i completant-los amb noves plantacions amb plantes autòctones de baix consum hídric com les originals. Recuperant els paviments originals, afegint nous paviments naturals que permetran la plena accessibilitat, amb la màxima permeabilitat

• Connectar i millorar la interacció entre els jardins i amb la casa, introduint una nova escala, una rampa, i reobrint una antiga porta en planta soterrani que intensificarà l’activitat exterior vinculada al centre La nova escala recupera l’emplaçament de l’original entre el jardí principal i el nou jardí, completant el basament que assenta la casa sobre el jardí inferior i establint de nou una relació directa amb l’escala principal existent d’accés a planta superior. La nova rampa s’adossa a la tanca del carrer Vallirana adaptant-se a la seva pendent, i pujant entorn d’una jardinera, rematada per un banc lineal, que acota el jardí interior, definint les zones d’activitat i l’espai d’estada amb ombra.

 Donada l’orientació sud del cos annex, i el fet que no incorpora cap espai d’estada, es planteja bioclimatitzar-ho. A partir de la gran façana cortina verda, que permet gestionar la insolació directa, amb elements vegetals caducs integrats a la seva estructura, i de la ventilació creuada.

 Per aprofitar bona situació del volum annex pràcticament fora de les ombres dels edificis veïns, integrant la seva materialitat a la cinquena coberta de la casa, es planteja l’acabat superior del cos amb coberta flotant de peces ceràmiques que incorpora plaques fotovoltaiques perfectament integrades en el seu pla.

 L’objectiu és aconseguir un edifici molt sostenible, per tant la proposta arquitectònica dona solucions als conceptes de l’energia, l’estalvi i la reutilització d’aigües, la utilització del materials constructius, la millora de la qualitat de l’aire interior i la gestió de residus.

 L’estratègia d’afectar el mínim possible a la Casa Tosquella juxtaposant la nova edificació, garanteix que es puguin segregar i/o diferenciar les activitats constructives pròpies del nou volum edificat de la obra de rehabilitació, restauració i recuperació dels elements patrimonials de la casa tant a nivell exterior com interior.

Hem guanyat el concurs per la redacció del projecte de reurbanització del carrer de Sant Gervasi de Cassoles i plaça Frederic Soler, al districte de Sant Gervasi de Barcelona.

Aquesta actuació es contempla dintre del programa d’implantació de les Superilles a diferents àmbits de la ciutat. Es tracta d’un model que permet avançar cap a un espai públic més saludable, mes just, mes segur i que afavoreix les relacions socials i econòmiques de proximitat. En el cas de la Superilla Sant Gervasi, aquesta actuació suposa la consolidació  d’un nou eix verd i cívic que prioritza als vianants per sobre dels vehicles.

 La nostra proposta s’estructura a partir de generar un nou eix central al carrer respecte a la secció del carrer de 15 metres. Un eix que incorpori els dos elements verticals principals que organitzen i pauten un carrer:

- Una alineació de lluminàries centrals, col·locades cada 12 metres.

- Una nova alineació d’arbrat. Un gran arbre col·locat al centre del ca­rrer, com l’element vertebrador que garanteix gaudir plenament de l’espai públic. Un gran arbre que no generi problemes amb les façanes, i pugui créixer de manera natural sense esporgues per evitar que envaeixi les faça­nes (com passa actualment en molts trams).

 A partir de l’organització d’aquests dos elements verticals, es generen uns grans parterres verds, cívics i drenants, organitzats a partir d’unes grans catifes on generar els espais de trobada i estada, situats entremig dels grans parterres verds. Una franja de 6 metres d’ample multi ús, on es disposen els grans parterres, amb abundant arbustiva i arbres de menor port, mobiliari urbà, vetlladors…

 Aquestes franges, en el centre del carrer, i punt baix de la secció, actuen com a element d’infiltració del carrer, col·locant un paviment drenant format per llambordes de granet franges drenants. La nova alinea­ció d’arbrat, genera una zona d’ombra i estada al ben mig del carrer

Concurs per la urbanització de la prolongació del carrer Barcelona, de la plaça Doctor Flèming i de la zona de l’antic cementiri

Desembre 2018
Convocant: 
Ajuntament d’Olesa de Montserrat
Autor:
Ar47 Estudi d’arquitectura

La Plaça Fleming, el carrer Barcelona fins la zona de l’Antic Cementiri conformen una important porta d’accés a la Olesa, sobretot a nivell de vianants, ja que es troba l’estació de Ferrocarrils i una parada de busos interurbans. Situat en el límit sud de la ciutat enllaça amb tot el cor Cívic-Lúdic de la ciutat, sobretot a partir del carrer del Ferrocarrils Catalans i els carrers adjacents. Es doncs el node sud, on acaba tota l’Eixample, delimitant amb el futur Parc Fluvial del Llobregat, i connectant amb els diferents serveis de transport públic. Actualment és una zona és principalment un gran espai d’aparcament.

L’objectiu és potenciar aquest eix dins la ciutat, enllaçant l’actual Eix Cívic del Centre, amb el nou Parc Fluvial, generant un pol modal d’accés i relació, tant del transport públic com rodat, on també apareix un nou carril bici. Un espai públic, on el verd s’integri dins la trama urbana, més pacificada, amable, accessible i tranquil·la. Un eix que convidi a la convivència de tots els veïns de la ciutat: un entorn agradable i net, cercant una ciutat més inclusiva, sostenible i ecològica, amb espais verds i zones de descans i amb una circulació accessible que prioritzi els vianants.

PREEXSITEÈNCIES

Les traces de l’antic Cementiri, on es conservaran els elements de principal valor (la Capella i la vegetació), les traces perimetrals i el nou vial, configuren els principals elements pe treballar. La futura adequació del pas soterrani per connectar el futur Parc Fluvial esdevindrà un nou punt d’interès d’aquest àmbit.

VIALITAT

Per tal de pacificar l’àmbit, tota serà secció única. Es conserva la vialitat rodada segregada en l’àmbit d’accés fins el carrer Gaudí, en tot aquest tram es genera un carril bici, en la cara nord i un cordó d’aparcament en la sud. A partir d’aquest àmbit, per tal d’emfatitzar la preferència cívica i de vianants, la calçada es marcarà amb element del propi paviment.

TOPOGRAFIA I VEGETACIÓ

S’organitza uns aterrossament dels diferents espais. Un joc de rampes i escales permetrà una relació fluida i accessible. En la façana nord de la plaça Fleming es generen un passatge a cota dels habitatges, que s’amplia un dels seus extrems. A partir d’aquests eixos, s’organitza la vegetació, amb alineacions d’arbrat i grans parterres verds i tous, espais d’infiltració, on poder treballar els SDUS.

PAVIMENTS

Es potencien els paviments naturals (sauló i verd) en l’àmbit de l’antic Cementiri. La resta, exceptuant el tram de calçada on hi ha aparcament (que serà asfaltat), es treballa amb paviment de llamborda prefabricada de formigó de petit format, per tal de permetre el transit rodat. S’eliminen barreres arquitectòniques, generant un entorn totalment accessible.

CONCURS D’IDEES PER A L’ORDENACIÓ DE L’ÀMBIT DE SANT PASQUAL A SANTA COLOMA DE GRAMENET
Santa Coloma Gramenet

Superfície:    
Espai públic:             3.120 m²
Habitatge                    7.911m²
Equipament                2.001 m²
Aparcament               2.961 m²
Total m2 sostre        10.742 m²
Data concurs:
Gener-Març 2017
Convocant:
IMPSOL Institut Metropolità de Promoció del Sòl
Autor:  
Ar47 estudi d’arquitectura, BCQ Arquitectura Barcelona i Territoris XLM
Imatges
BCQ

El barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet, un barri construït durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX sobre un espai geogràfic fronterer entre els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Badalona que en la dècada de 1950 va sofrir un creixement descontrolat que es tradueix avui dia en un barri d’alta densitat residencial.

L’estructura urbana es configura a través de la topografia preexistent, amb un gran desnivell i amb forta pendent de la rasant del terreny, fet que genera problemes pel que fa a la mobilitat i accessibilitat per a vianants.

Des de les administracions, es vol millorar les condicions d’habitabilitat urbana del barri a través de la millora de la vialitat i l’espai públic, per això convoca un concurs d’idees del sector de Sant Pascual, el tram final de l’eix Bruc.

Es vol aconseguir l’obtenció de nous espais lliures públics per a serveis i equipaments, amb solucions per obtenir un major esponjament i permeabilitat per mitjà d’una gran plaça oberta al barri, que alhora resolgui la diferència de cota. Aquest espai ha de ser un lloc que recusi el barri facilitant la mobilitat generant fluïdesa i continuïtat en l’espai públic  i que ofereixi un espai de relació amb diferents usos i incorporant un centre comercial. Pel que fa a l’edificació es plantegen solucions formals mixtes de blocs que sàpiguen re configurar un espai resultant a partir de les preexistències del lloc.

Una ordenació a mode de blocs de tester que es recolzen als edificis existents per a crear un espai central que afavoreixi les circulacions per vianants amb el màxim aprofitament del sòl i del subsòl i minimitzant els elements de mobilitat mecànica.

Aquest concurs ens dóna la oportunitat de formar un equip multidisciplinari i col·laborar amb els despatxos d’arquitectura BCQ Arquitectura Barcelona i Territoris XLM.

La proposta que plantegem parteix d’uns principis bàsics d’implantació que s’incorporen al projecte des de l’inici per tal de donar resposta a les premisses del concurs.

1. Creació d’un “saló verd” al final de l’eix Bruc, un gran espai de continuïtat i articulació amb Badalona, que facilita l’accessibilitat del barri per mitjà de rampes que discorren enmig de zones verdes que fan més agradable el recorregut i permeten incorporar espai tous enmig d’un barri d’alta densitat.

2. Una nova plaça de referència al barri, un lloc d’intercanvi social per millorar la qualitat urbana

3. Comerç i equipaments en les plantes baixes, un nou pol d’activitat per dinamitzar la vida al barri.

4. Respectar la morfologia de l’illa, granulometria i alçades edificatòries, com a valors d’identitat, adaptant-los a partir de la seva articulació a aquest nou “saló verd”

La adaptació topogràfica, és l’objectiu assolit per mitjà de la creació de tres plataformes que coincideixen amb els tres nivells d’accessos a les edificacions, i per tant millorant l’accessibilitat des de l’espai públic als habitatges i relacionant les plantes baixes directament amb aquest.

Aquestes tres plataformes, generen entre elles els espais verds a través dels quals es fa la connexió entre els diferents nivells amb un recorregut adaptat i que cus les plantes baixes i les relaciona directament amb les zones verdes que permeten la plantació d’arbres i per tant la creació de zones d’ombra on els veïns es poden relacionar de manera més confortable.

Aquests nous espais exteriors limiten amb l’edificació existent per mitjà d’una nova edificació que defineix de manera continua  la planta baixa, a través de sòcols comuns que permeten la ubicació de locals i equipaments i ofereixen una imatge de continuïtat però que a la planta primera es separa per tal de generar la imatge de blocs independents permetent per tant augmentar la superfície de la façana. Gràcies a això és possible la permeabilitat transversal respecte el carrer i es permet la ventilació creuada a quatre vents en l’habitatge. L’estratègica posició de les sales d’estar en cantonada, dominant en alçada l’espai exterior i gaudint-ne a nivell de vistes permet incorporar-lo en certa manera en l’interior dels habitatges

Concurs d’idees reordenació del Passeig Marítim i plaça del Port.
Vilanova i la Geltrú.
Superfície:   
4Ha
Projecte:      
2015
Convocant:   
Ajuntament Vilanova i la Geltrú
Autor:
B-LAP, arquitectes paisatgistes
TerritorisXLM
UrbanCompass
AR-47 Estudi d’arquitetura
Imatges:
B-lap, Territoris XLM

Us presentem la proposta que vam elaborar pel concurs de transformació del front marítim de Vilanova, on hem treballat amb un equip multidisciplinari format pels companys urbanistes de TerritorisXLM, els paisatgistes de B-LAP  i nosaltres. Una experiència molt interessant i enriquidora que esperem repetir.

L’objectiu de la proposta es centra en la recuperació ecològica del front litoral. Fins als anys 80 la franja litoral de VNG funcionava com a connector ecològic en la façana de la ciutat. Un cop construït el port es trenca la relació preexistent entre el massís del Garraf i el Parc del Foix, ecosistemes assentats que juntament amb les cultius que envolten la ciutat , conformen i conformaven uns estrats vegetals i de fauna de gran valor per a la zona.

La proposta recull un conjunt d’intervencions per permetre urbanitzar i recuperar ecològicament l’àrea de projecte tot recollint la intervenció feta fa pocs anys i els espais d’activitats que es desenvolupen actualment i els previstos en un futur, mitjançant la creació d’un nou parc, com a element de nova identitat i un nou paisatge multi funcional reconeixible.

El parc es conforma com una infraestructura verda de caràcter transversal que garanteix la integració urbana, la funcionalitat i flexibilitat d’escenaris per el desenvolupament de la vida quotidiana, i de consecució natural de diferents biòtops mediterranis, creant un nou passeig per la ciutat. Es concep com un espai de transició i relació entre l’àmbit “vora ciutat” vinculat a la façana urbana i l’àmbit “vora mar” i s’ordena a partir de tres atributs fonamentals:

1. Parc litoral que connecta els espais naturals i els integra en el conjunt d’espais lliures urbans configurant un nou sistema divers i continu.
2. Parc urbà que incorpora espais d’activitat com a mecanisme d’aproximació de la ciutat al mar.
3. Parc mirador que incorpora la visió del mar, més enllà del port, com a element essencial que remet a l’origen del lloc i té la seva punta de llança a la plaça del mar.

Concurs d’equipament cultural a Roses

Riera dels Ginjolers, Roses

Superfície:
3.000m2
Projecte: 
Novembre de 2010
Convocant: 
Ajuntament de Roses
Autor:
Ar47 Estudi d’arquitectura

Situat en cantonada, l’edifici ocupa tota la volumetria permesa, té una gran façana sobre la Riera amb orientació sud-est, i una segona sobre l’estret carrer de la Trinitat, de tant sols 5 metres d’amplada. Exteriorment un gran brise-soleil continu de lames de fusta horitzontals discorre per davant de les dues façanes, per tal de garantir el control lumínic i dotar de privacitat les grans obertures verticals de les diferents dependències. El brise-soleil puntualment  té certes interrupcions que permeten la relació visual directa per tal d’emfatitzar la relació del Centre (i les diferents i variades activitats que en ell s’hi desenvolupen) amb la ciutat. El tractament de la façana és uniforme pels dos carrers, esdevenint un element rotund i potent dins el teixit de la ciutat. El tractament vidriat de gran part de la planta baixa i el brise-soleil de fusta li atorguen un caràcter tou i amable, per tal d’atreure i convidar a la interrelació de la gent amb el centre.Aquest equipament forma part d’un conjunt d’actuacions per tal de reformar i revitalitzar el casc antic del poble. L’emplaçament es troba en el primer tram de la Riera dels Ginjolers, molt a prop del Passeig Marítim. La Riera és l’accés de vianants principal a la platja i al Passeig, i actua com a eix cívic que connecta el mar i el centre amb la resta de la vila. El Centre Cívic serà el principal equipament del seu traçat, i ha de donar un impuls, tant a nivell social, com urbanístic i arquitectònic a aquest entorn.

A la planta baixa, la façana de la Riera  es recula per tal de crear un accés acotat tant del Centre com de la SUF (una gran sala de ball), alhora que permet crear una terrassa del bar protegida pel voladís de l’edifici. La conversió de la Riera en zona de vianants ha de permetre desenvolupar en aquest tram, activitats culturals i de lleure a l’aire lliure, relacionades amb el Centre i la ciutat.  Aquesta gran permeabilitat de la planta baixa, vol obrir el Centre a la gent, emfatitzant el seu caràcter públic, d’integració i de cohesió social al que vol donar resposta.

A partir de l’ajustada disposició del variat programa, la proposta s’organitza cercant la presència de la llum natural i  potenciar la relació  entre les diferents activitats  entre sí i amb l’exterior, alhora que permetre la flexibilitat en l’ús. Per aconseguir-ho, les diferents sales i espais es disposen en planta ocupant tot el perímetre, creant un buit central on es situa l’escala principal. Aquest buit, de proporcions diferents en cada planta i il·luminat zenitalment, és l’element principal de relació entre les diferents activitats i plantes, permetent potenciar la interrelació de sinèrgies i dinamitzar les diferents accions que es fan en el Centre.

El Passeig és un gran buit central, configurat  per una gran diversitat d’espais. El projecte comença a la Rambla, relliga places (Doctor Robert, Racó del Campanar, Plaça Major i Plaça de l’Àngel) transformant-se en un passeig de gran amplada, per anar perdent secció i connectar en la banda nord, amb la Via Massegué.El Passeig de la Plaça Major es troba en l’epicentre de Sabadell, formant el nucli de l’eix que recorre de nord a sud el centre de la ciutat. L’actual passeig és producte de la transformació que es va produir al llarg del segle passat, degut a la necessitat d’obrir un eix a la ciutat, connectant un seguit de places que conformaven el centre, entre elles la Plaça Major (d’aquí el nom del Passeig). Producte de l’actual transformació d’aquest espai amb la construcció de l’estació de FFCC, sorgeix la possibilitat de replantejar aquest espai, cabdal per la ciutat i la seva gent

La proposta es planteja a partir de la juxtaposició d’una doble lectura d’aquest espai. En primer lloc, es vol donar a tot l’àmbit una proposta unitària, un pla que es va adaptant a les diferents pendents i seccions del conjunt, cercant la màxima permeabilitat entre els diferents espais que el configuren i els seus carrers adjacents. Es tracta d’organitzar un gran espai diàfan i continu, que faciliti la màxima mobilitat i possibilitats de relació, un gran espai neutre, permeable i harmònic, un passeig que convidi, i no imposi, a cadascú de nosaltres a gaudir-lo i utilitzar-lo a partir de la gran quantitat d’usos que en ell s’hi poden realitzar.

La necessitat d’un vial pel transport públic, es soluciona amb la construcció d’una rigola negre, que recorre tot l’eix, relligant els diferents espais, com si fos un cordill d’un collar del que pengen els diferents elements. Aquesta rigola servirà per marcar el vial a partir d’un canvi de paviment i per a la col·locació de l’arbrat i d’il·luminació, creant un eix longitudinal que recorre tot el conjunt. Paviment, mobiliari i il·luminació es plantegen cercant una solució global per tot l’àmbit.

Un cop establerta aquesta visió més longitudinal i unitària del conjunt, una segona lectura, en més detall, permet a partir de la col·locació del paviment i els elements sobreposats (bancs, llums, arbres…) anar redescobrint les antigues traces que configuren aquest espai multidimensional. Es pretén dotar, a cadascun dels espais, del seu ordre intern i personalitat pròpia, i dongui al conjunt, una major riquesa, potenciant la relació transversal amb la resta de carrers.

Concurs amb la constructora Tauicesa per la construcció d’un CEIP a Benicarló

Benicarló, Castelló

Superfície:
3.715m2 + 7.411m2 patis
Projecte: 
Juliol de 2010
Convocant: 
Ajuntament de Benicarló
Autor:
Ar47 Estudi d’arquitectura

L’emplaçament del projecte es troba en una de les noves zones de creixement perifèric de Benicarló, la coneguda com els Sector 7. La parcel·la, de forma irregular i proporcions rectangulars delimita amb quatre carrers. La urbanització interior del sector es de prioritat invertida, presentant un sol front amb accés rodat, la cara sud-oest amb el carrer Toledo i el carrer Astúries.Concurs amb constructora al qual ens vam presentar amb Tauicesa, com al concurs de l’escola Bressol la Blaveta, ens presentàvem per seguir treballant i desenvolupant l’experiència amb el KLH, el sistema constructiu de fusta contralaminada que havíem utilitzat al Ceip Riu Sec.

La proposta planteja col·locar l’edifici ocupant tot el front nord-est, seguint l’alineació del carrer Peatonal 2, la més llarga que delimita la parcel·la, alliberant tota la cara sud-est (de forma irregular) on es disposen els diferents patis als que s’obre l’escola.

L’edifici s’organitza a partir d’un gran accés central, situat just al front del carrer per a vianants que dona a la zona verda, la qual connecta amb el Bulevard d’accés a Benicarló. Es garanteix així un bon funcionament, tant intern com extern de l’escola. Internament, la posició del vestíbul permet poder acollir, distribuir i connectar des del centre de l’edifici, als diferents espais que el configuren.

A partir del vuit central del vestíbul, que travessa tot l’edifici, connectant l’accés amb el gran pati exterior, es configuren les dues grans peces, que es situen a banda i banda. En el costat curt, es situen les aules, a partir de dues franges. La principal, adjacent al carrer 2, acull les aules de primària a partir d’un gran volum de dues plantes obert en la seva cara sud-est a un llarg pati de relació. A partir d’aquest pati s’organitza el segon volum, corresponent a Infantil, de una sola planta amb el seu propi pati.

A l’altre costat, un volum rectangular de una sola planta ocupa el resta del front nord-est. Aquest volum, es separa del límit del carrer per a vianants per poder crear un accés rodat des del carrer Toledo, convertint tot aquest front en un llarg pati de servei. El volum acull totes les dependències comunes, organitzades a través d’un gran porxo que ocupa tota la façana sud-est, obrint-se al gran pati de Primària. Al final d’aquest volum, trobem els equipaments esportius i finalment com a peça de remat es situa l’habitatge del conserge, obert al seu propi pati en la cara sud-est.

Formalment l’edifici es resol a partir d’un detallat estudi bioclimàtic de cadascuna de les seccions que configuren l’escola. Un joc de llargues cobertes garanteixen un correcte assolellament i ventilació de tot el conjunt, gràcies a que tos els espais tenen llum i ventilació natural. En un edifici resolt principalment en planta baixa, és el joc de cobertes el que dotarà a tot el conjunt de dinamisme i personalitat, sense necessitat de cap “gest” arquitectònic artificiós.

Concurs amb la Constructora de Calaf per la construcció de l’Escola Bressol La Blaveta

Avinguda del Remolar/Avinguda Pompeu Fabra, El Prat de Llobregat

Superfície:
984m2
Projecte: 
Juny 2009
Convocant: 
Ajuntament del Prat de Llobregat
Autor:
Ar47 Estudi d’arquitectura
Constructor: 
Constructora de Calaf

Ens vam presentar a aquest concurs en l’etapa que estàvem realitzant el projecte del Ceip Riu Sec. Es tractava d’un concurs de proposta amb constructora. A partir de l’experiència de les ultimes cases amb fusta contra laminada (KLH), i amb la col.laboracio dels Germans Verdaguer, vam cercar una constructora interessada en presentar una proposta en aquest sistema constructiu. Constructora de Calaf va accedir a presentar-se amb nosaltres. Entenem que és un sistema molt adequat, ja que:

-És un tipus de construcció tova, que genera uns espais molt acollidors i càlids.

-És el sistema industrialitzat de cicle obert i material biosfèric, amb el menor impacte mediambiental, amb uns terminis de construcció molt ràpids.

-Els seus costos són molt competitius en construccions en planta baixa.

Aquesta decisió és prèvia a la realització de la proposta, ja que, configura i condiciona l’organització del projecte. L’Escola es situa al front nord, ocupant tot l’ample de la parcel·la. Això permet organitzar el pati a sud i tenir totes les aules d’infants ben orientades. L’edifici s’organitza en quatre cossos, que generen un espai central, aprofitant que cadascun s’alinea a un dels carrers que la delimiten. Els dos cossos principals, de quatre aules cadascun, es situen a la façana sud, mentre que els altres dos, de menors dimensions, s’alinien a l’avinguda Pompeu Fabra, creant un pati entre ells.

L’accés es produeix per la cantonada amb el carrer Tibidabo, la qual, s’eixampla generant una espai d’accés exterior, conservant algun dels arbres de la reserva natural. La resta de la vorera del carrer Tibidabo també s’amplia per poder donar servei als diferents accessos de l’Escola i del CEIP.

L’espai central que es genera entre els 4 cossos és de forma irregular, i funciona com a sala polivalent i gran distribuïdor de totes les aules i serveis, i oberta als dos patis. Els cossos de la façana nord acullen, a part dels serveis i la cuina, l’aula de nadons i la de serveis d’infància, les quals s’organitzen al voltant d’un pati de menor dimensions i més tranquil. L’aula de serveis té accés directe des de la cantonada amb l’Avinguda Remolar.

Volumètricament, cada cos es soluciona amb coberta  inclinada d’una sola aigua. És crea, a nivell de secció, un conjunt de tres cobertes que van decalant-me, reduint la seva pendent i creant un lluernari a nord en cada cos.

La secció del projecte s’estableix a partir de criteris mediambientals. A l’estiu, es reforça la protecció solar  mitjançant el gran ràfec que s’allarga amb un brise-soleil corredís,  i  s’estableix una fàcil ventilació creuada, aprofitant el joc de cobertes. A l’hivern, la menor inclinació del sol, permet més entrada de llum que escalfa la solera, que actua d’element d’inèrcia i radiació, reforçat amb la col·locació d’un terra radiant.